COL•LECCIONS PERSONALS.   

 

 

  La meva família sempre ha sigut de col·leccions; tinc biòlegs, criminòlegs, i col·leccionistes de naixement en tota la meva família entre altres. Han tingut gran curiositat en les col·leccions dels insectes i els minerals, i així poc a poc van començar una col·lecció d’aquests. 

 

 

 Poc a poc aniré pujant parts de la nostra col·lecció. 

A la esquerra teniu una columna blava, si cliqueu a 'col·lecció de minerals o a col·lecció d'insectes' hi anireu directes.

 

 

 

DIARI NATURALISTA:

Roser Silvestre:

 
El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com gavarera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. 
Aquesta planta creis a àrees amb clima temperat com a terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten a boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La Rosa canina floreix al maig però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor. 
 
Usos aprovats per la Comissió E del Mini    steri de Sanitat alemany: La comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació pel roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzar per:
  • La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
  • Alteracions ren8als com oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, degut als seus possibles efectes diürètics.

El fruit del rosal silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialemnt aporta vitamina C. A més actica la circulació sanfguínia i es un bon protectoc capil·lar. Les flors li confreixen una acció suaument laxant i imillora a la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatrizants en ús extern.

La tipologia d'aquest fruit és la del cinoròdon. Els gavarrons primer tenen un color verd i quan maduren prenen tonalitats rogenques o ataronjades, però que en algunes espècies de roser prenen tonalitats rogenques o ataronjades, però que en algunes espècies de rosers poden  ser fins i tot porpra o negroses.

HEM DE TENIR LA PRECACUCIÓ DE TREURE-LI LES LLAVORS I ELS PÈLS QUE IRRITEN LA BOCA.

 

 

Enquesta

Que t'interessa més?

Fauna (152)
69%

Flora (33)
15%

Minerals i roques (36)
16%

Total de vots: 221

Aquestes fotos d'uns Pollancres les vaig fer el dia 28/10/2010 a les 12 del mig dia. Vam anar d'excursió amb l'institut, i el nostre treball era agafar informació detallada per fer un treball. 

 
El pollancre és un arbre caducifoli de la família de les salicàcies que pot arribar als 30 m d'alçada i excepcionalment els pot superar. Necessita sòls humits i poc compactes, i, si és plantat en sòls massa secs, es pot mantenir viu, però creix poc. Tolera malament l'ombra, resisteix perfectament les temperatures baixes.